El procés creatiu, la creativitat
Em citat anteriorment, que en la etapa 2 s’iniciava el procés creatiu. I hom pot deduir amb facilitat que el procés creatiu, deriva de la creativitat. Ara bé, què ¿s'entén per creativitat o creatiu?¿Quines poden ser les notes que defineixin la creativitat, i per extensió, el pensament creatiu? Paul Torrance1, comenta que analitzant una llista de les característiques o termes d’aprenentatge creatiu–en un termini màxim de cinc minuts- elaborada per dos-cents alumnes, havia validat fins a dos cents trenta indicadors.
Matthew Lipman considera que "aquells termes que em venen més ràpidament a la ment i sense cap ordre en particular són la originalitat, la novetat, la generativitat, la singularitat, la productivitat, la capacitat de ruptura, la capacitat de sorpresa, d'invenció, la qualitat alliberadora, l’espontaneïtat, la imaginació, la inspiració i la capacitat de síntesi. Aquests termes han de ser analitzats per a determinar fins a quin punt són senzillament sinònims del pensament creatiu o bé criteris del mateix".2
El pensament creatiu
En aquest context, el que sí s'observa es el comú denominador de les definicions o característiques de la creativitat i/o el pensament creatiu, la creació d'una cosa nova i a més, en certa mesura, un element transgressor, que se surt de les pautes habituals, dels convencionalismes. En aquest mateix context, s’expressen Mackinnon o Taylor que defineixen la creativitat com el procés intel•lectual que cerca produir noves idees que siguin vàlides.3
Per a J. Richard Suchman, insistint sobre la idea de l'originalitat, introdueix un nou element que pot ser de vital importància: la referència al subjecte i la seva autonomia. "El pensament creatiu té dos trets característics. Primer, és autònom, no es ni aleatori, ni està controlat per a cap agent extern o esquema fixe, sinó que és completament autodirectiu. Segon, està dirgit a produir una nova forma -nova en el sentit de la consciència del pensador abans d'iniciar el seu pensament".4 Pren especial rellevància, que la novetat és centra en el subjecte i no en el col•lectiu o societat a la que pertany.
De tota manera podem veure que la interpretació que originalitat i novetat, trets característics de la creativitat i el pensament creatiu, no sempre es fa en la línia que segueixen Jackson, Messick, Ghiselin, Ulmann i Guilford, que la consideren com una proposta que ningú ha fet abans, o una alternativa a tot allò que s'havia plantejat. Steiner considera que "l’originalitat és la antítesi de la novetat. L'etimologia de la paraula ens alerta. Ens parla d'inici i d'instauració de un retorn, en substància i forma, als inicis. Les invencions estètiques són arcaiques en exacta relació amb la seva originalitat, amb la seva força d'innovació espiritual-formal"5. Llavors ser original, suposa plantejar una idea de manera autèntica, recreant els diferents elements del nostre pensament o de la nostra actuació i donar-li un ordre propi, una estructura significativa dins del nostre univers personal.
Desenvolupar un pensament creatiu y original més que crear una novetat esdevé trencar amb la convencionalitat, amb lo admès, suposa repensar la realitat per un mateix, amb els seus propis ulls, i no amb els de la societat.6
Creativitat, espontaneïtat i reflexió
El pensament creatiu està subjecte a la reflexió, està sotmès a certs criteris. “També es troba allí, una vegada més, tota la dialèctica entre l'omnipotència de la imaginació i la necessitat d'un compromís amb la realitat".7 Es evident que en el pensament creatiu l’espontaneïtat, la llibertat d'expressió i d'imaginació s'han de canalitzar, explorar i explotar d'una manera sistemàtica i reflexiva. I tot creatiu ho sap, o ho hauria de saber. Hem d'entendre llavors que la creativitat espontània o primària8 i la creativitat reflexiva, no són dos tipus de creativitat, sinó dos estadis o moments diferents del procés creatiu.9
El procés creatiu estarà format per una etapa d’originalitat, que garanteix la novetat del producte i una altra de funció intel•lectual que produeix el caràcter valuós i escaient del mateix. Aquest fet, desmitifica la definició romàntica –i tant acceptada socialment- de que el creatiu no és es un ésser racional. És obvi, que la creativitat necessita vies d’expressió i de comunicació, necessita canals per a la seva elaboració i realització. La creativitat esdevé l’adquisició i interiorització d’instruments i eines mentals, entre les que hi haurà forçosament els processos de raonament lògic-formals. “El cultiu de la racionalitat en l’esfera estètica és tant o més important que el cultiu de la mateixa en les altres dues esferes essencials de l’ésser humà-la teòrica i la pràctica-“.10
Creativitat i pensament divergent
El pensament divergent és per oposició al convergent aquell que la direcció de la reflexió i argumentació no és única. És a dir, no pretén obtenir una conclusió o resposta única i valida. En no concentrar-se en una única direcció, la investigació esdevé més obert i dispers. Pierce introdueix el raonament explicatiu, que extén el nostre pensament sense ampliar-lo, la deducció en seria un exemple, i el raonament amplificatiu que duu el nostre pensament més enllà de l’experiència, amb analogies, inducció i metàfores. 11
(1) Paul Torrance, E. Creative teaching makes a difference en Creativity: its educational implications. Curtis Gowan, J. Demos. G.D. y Paul Torrance, E. New York, John Wiley and Sons Inc, 1967, p.177.
(2) Lipman, M., Pensament complex i educació, p. 279.
(3) Citat por Jaoui, H., Claves para la creatividad, México, Diana, 1979 p. 249
(4) Richard Suchman, J., Creative thinking and conceptual growth, Cretativity: its educational implications. Curtis Gowan, J. Demos G.D. y Paul Torrance, E. (Comp.) New York, John Wiley and Sons Inc, 1967, p. 89
(5) Steiner, G. Presencias Reales, Hay algo en lo que decimos? Barcelona, Ensayos/Destino, 1989. p-42
(6) Lago Bornstein, Juan Carlos, Redescribiendo la comunidad de investigación, Ed. De la Torre, p-94.
(7) Jaoui,H. Claves para la creatividad, Mexico, Diana, 1979, p-42
(8) Lago Bornstein, Juan Carlos, Redescribiendo la comunidad de investigación, Ed. De la Torre, p-96.
citant a Maslow.
(9) Lago Bornstein, Juan Carlos, Redescribiendo la comunidad de investigación, Ed. De la Torre, p-97.
(10) Ferry, L., Homo Aesthethicus, Paris, Grasset, 1990
(11) Pierce, Ch. S, The probability of Induction, New York, Dover, p.180
26 / juny / 2008 23:37
